El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya convida
els 40.000 catalans a fer les seves aportacions a les ponències que es debatran
en el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. El Congrés, que se celebrarà
el 10 de novembre a Girona, debatrà l’estat de la professió i definirà el rol
del metge del futur. Els textos de les ponències ja estan disponibles des
d’avui al web del Congrés (www.congresprofessio.cat) perquè
tots els metges col·legiats a Catalunya puguin fer-hi aportacions fins el 31 de
juliol. A partir d’aquest debat previ es definiran les quatre ponències
definitives que votaran els 1.000 metges escollits per assistir presencialment al
Congrés del novembre. Del resultat final, en sortirà la Declaració de Girona. La participació de tota la col·legiació catalana en la
definició dels eixos de debat del Congrés és la principal novetat respecte les
anteriors edicions (2004 i 2008). En el primer i segon Congrés de la Professió
Mèdica de Catalunya només els delegats que assistien presencialment al Congrés
podien intervenir en el debat final. Per a Josep Vilaplana, president del
COMG i vicepresident del Congrés, “els canvis en la demografia, tant de la
població com del col·lectiu mèdic; els canvis en el rol dels pacients; la
introducció de les tecnologies de la informació i els avenços terapèutics
exigeixen adaptar els models d’organització a aquestes noves realitats”. És un
fet que tots aquests processos “estan modificant substancialment la manera de
fer de metge”, afegeix. Els eixos de debat del 3r Congrés han estat proposats per
quatre grups redactors formats per un total de 80 metges. Les ponències del
Congrés són: Ponència 1. Lideratge i participació La primera ponència del Congrés girarà al voltant de la
necessitat d’implicar els metges en els òrgans de participació i gestió dels
centres sanitaris. El text defensa que els criteris de decisió dels centres no
només s’han de basar en la gestió econòmica, sinó també en criteris
professionals i d’assistència.. En aquest sentit, el text proposa, per exemple,
que els metges puguin escollir la direcció mèdica dels hospitals o dels Equips
d’Atenció Primària (EAP), que puguin gestionar la pròpia agenda i el seu
pressupost. Ponència 2. Noves realitats, nou professionalisme La segona ponència del Congrés identifica les
realitats i reptes emergents que ja afecten la professió Per això, fa un seguit
de recomanacions per definir el nou rol del bon metge: un professional amb
habilitats comunicatives; obert a la participació d’uns pacients cada cop més
actius i informats; coneixedor de les noves tecnologies; amb capacitat de
treball en equip i amb una visió integral del pacient i del seu entorn. Ponència 3. La formació del metge del futur.
Instruments de garantia Per tal d’adaptar la preparació
dels metges a les necessitats emergents, s’han posat en qüestió tots els
sistemes de formació actuals. S’han qüestionat el sistema d’accés al grau de medicina (per exemple, si cal introduir una prova
d’habilitats en l’examen MIR) i les places que s’ofereixen i s’han debatut temes com la recertificació
dels metges i l’acreditació de la formació continuada. Ponència 4. Actualització del codi de deontologia S’han
introduït reflexions i revisions del text actual per tal d’adaptar el Codi de
Deontologia als nous contexts, amb especial atenció als models d’atenció al
final de vida i a l’impacte de les TIC. 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, impulsat pel Consell de
Col·legis de Metges de Catalunya i en col·laboració amb els quatre col·legis
professionals catalans, és el punt de trobada dels metges i metgesses catalans
per posar de relleu els temes que preocupen al col·lectiu. El I Congrés de la
Professió Mèdica de Catalunya es va celebrar el 2004 a Sitges i el II Congrés,
el 2008 a Tarragona. Més informació