Les quatre ponències sobre les quals s'ha articulat el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya recullen una sèrie d'idees i propostes per tractar de trobar una solució a tots aquells aspectes que preocupen el col·lectiu, com ara el professionalisme en temps de crisi, l'ètica i la qualitat assistencial, el model sanitari, les perspectives econòmiques, el mercat de treball, el rol dels professionals o el nou contracte social.
Els documents finals són fruit del treball dels Grups Redactors, de les aportacions fetes per tota la col·legiació en la Intranet participativa i del debat dels delegats que van assistir al 3rCPMC. L'objectiu d'aquestes quatre ponències que a continuació podeu llegir no és altre que promoure la cohesió de la professió i reposicionar-la al nivell que es mereix.
Donar protagonisme i implicar els metges en els òrgans de participació i gestió dels centres és l'aposta més segura per millorar i garantir el sistema sanitari i per respondre als reptes de futur que se'ns plantegen. Aquest ha estat el nucli central de la ponència sobre Lideratge i Participació que es va presentar al 3r Congrés de la Professió Mèdica i que va ser aprovada amb un 90% dels vots.
Si volem un sistema eficient i participatiu calen noves formes d'organització assistencial i cal reconèixer la capacitat de lideratge dels professionals de la salut. Actualment, els professionals no participen d'una manera prou activa i compromesa en els òrgans de decisió del sistema sanitari tot i que es reconeix que la seva participació és indispensable per a la persistència i millora d'un model sanitari equitatiu i universal i també per a la recuperació de la satisfacció en l'exercici de la professió mèdica. El grup redactor fa les següents propostes en el seu document:
Noves fórmules d'organització assistencial: Són necessàries unitats assistencials amb capacitat de gestió pròpia que permetin l'agrupació de recursos multidisciplinaris per tal de donar l'atenció necessària centrada en el pacient i fomentant el contínuum assistencial. Potenciar l'autogestió dels equips com a model organitzatiu.
Avançar en l'autonomia professional entesa com a gestió del propi treball, de l'agenda i del pressupost. Els metges han de tenir la potestat de gestionar de forma autònoma el treball propi per coordinar-lo amb el dels altres professionals, amb la finalitat d'assolir amb eficàcia i eficiència els objectius de la institució. Han de tenir també la capacitat per ordenar la demanda assistencial a partir de criteris clínics.
Aplicar, reforçar i implementar mecanismes de participació com l'elecció del director mèdic o del director de l'equip d'atenció primària, dotar de capacitat de decisió els actuals òrgans de participació i representació de les organitzacions, com les juntes clíniques i les juntes facultatives, per tal que no siguin únicament òrgans consultius.
Capacitat d'adaptació i innovació: Cal afavorir la innovació organitzativa assistencial i fomentar la creació de dispositius supra-servei de base territorial. Cal crear aliances entre els proveïdors del territori la qual cosa permetrà homogeneïtzar la cartera de serveis pels diferents ciutadans que viuen en un territori, evitar duplicitats i millorar la gestió de recursos.
Professionals motivats i ben formats: cal orientar els nostres metges i infermeres cap a un model participatiu, implicar-los en la gestió de la seva tasca assistencial. Cal facilitar-los eines i formació per a fer possible aquesta evolució. Cal detectar cuidar i promoure el talent professional i donar-los mecanismes fer per fer-ho.
Des de finals del segle passat, la comunitat mèdica està sotmesa a reptes creixents de l'entorn que l'afecten tant col·lectivament com individualment. Molts d'aquests reptes són cada cop més presents a la nostra societat i suposen un desafiament per a la professió. Des del grup redactor sobre Noves realitats, Nou professionalisme hem identificat quins són els principals reptes als quals haurem de fer front com a professió i quin és el metge que la societat necessita en aquest nou context.
Els reptes són: els canvis en la demografia mèdica, l'efecte de la crisi en el professionalisme, el professionalisme de la nova generació de metges, l'apoderament de les persones i la comunitat, la medicalització de la vida i la societat, els nous àmbits de formació i capacitació, la rellevància creixent de la bioètica en la realitat assistencial.
I d'altres, com la incorporació de la mirada integral en la praxi, les pràctiques col·laboratives i la integració assistencial, les noves maneres de prendre i gestionar les decisions clíniques, les decisiones més enllà de l'evidència, el repensament de l'actuació prescriptora, el creixement de la dimensió gestora de la pràctica, la dimensió legal de la pràctica, la generació d'alternatives assistencials i l'atenció al domicili com a àmbit emergent, les tensions derivades de l'extensió de les noves tecnologies i l'atenció al final de vida.
I quin ha de ser el rol del nou metge? El metge que la societat necessita ha de ser un professional que exerceixi d'acord amb els valors del professionalisme: compromís, excel·lència, confiança, generositat, altruisme i honestedat. Amb una formació ètica i un comportament deontològicament impecables.
També ha d'estar compromès amb la bona praxi, la qual cosa implica l'aplicació òptima de l'evidència científica i la gestió apropiada dels contextos d'incertesa. Ha de tenir una visió integral del pacient i de les seves necessitats i fer que el pacient sigui coparticipant de les decisions que afecten la seva salut i ha de tenir vocació comunitària.
A més, ha de ser competent en l'ús de les tecnologies de la comunicació i amb autonomia per organitzar, gestionar i adaptar els serveis assistencials, defensant la consecució d'entorns de treball dignes i atractius. Ha d'estar capacitat per assolir competències transversals, independentment de la seva especialitat o l'àmbit on exerceix, fent un especial èmfasi en les habilitats interpersonals i les de treball en equips multidisciplinaris.
Independentment de la seva especialitat, haurà de poder afrontar de manera òptima les situacions de malaltia avançada i de final de vida i tindrà una actitud proactiva en la desmedicalització de la vida de les persones.
A Girona, el contingut de la ponència va rebre un suport del 99% dels delegats. Aplicar aquestes conclusions contribuirà al prestigi social del col·lectiu, a enfortir el seu contracte social i a preponderar la seva posició vers altres professions.
L'ensenyament del grau de Medicina a Catalunya, la formació sanitària especialitzada (MIR) i la formació mèdica continuada han estat els tres grans eixos de la ponència sobre la formació del metge del futur, instruments de garantia, aprovada a Girona amb el 95% dels vots.
El nou entorn social i professional ens exigia analitzar i replantejar quina és la formació que cal donar al metge que la societat necessita i quines habilitats haurà de tenir. En aquest sentit hem revisat quins són els actuals sistemes d'accés als estudis de medicina i si són adequats, hem plantejat si calen canvis en la formació MIR, i hem valorat la implementació de processos de recertificació o d'acreditació professional dels metges en exercici com una garantia de l'excel·lència professional i la bona praxi.
Pel que fa a l'ensenyament de la medicina a Catalunya, cal destacar el seu bon nivell i centrat cada cop més en la pràctica, però presenta dèficits i alguns errors d'orientació. El nombre d'estudiants que s'ha de formar no està calculat amb un criteri de necessitats actuals i futures i no es té en compte encara com ha de ser i què ha de saber el metge que la societat actual i futura necessita. Hem analitzat possibles solucions com ara implementar una prova específica per accedir als estudis de medicina que pugui incloure el coneixement del català i també hem valorat la possibilitat d'introduir canvis en la política de preus i beques.
A més, cal introduir al currículum de medicina formació en comunicació, gestió, treball en equip, valors i /o coneixements humanístics, bioètica, aspectes jurídics, deontològics i ètics, etc... Un currículum que prioritzi habilitats i coneixements.
Quant al sistema de formació especialitzada, calen adaptacions de la prova MIR. Ha de ser un instrument i no un objectiu. Actualment no té en compte la valoració de les competències clíniques, pràctiques i comunicatives dels aspirants i el que proposem des del grup redactor és incloure un examen de competències al final del grau mitjançant una ACOE (Avaluació Clínica Objectiva i Estructurada).
El nombre de places de cada especialitat no s'ajusta a les necessitats dels especialistes que hi ha a la societat, i té més valor la capacitat docent de les diferents especialitats que les necessitats reals d'especialistes. Les places MIR adjudicades haurien de respectar una quota d'estrangers per comunitat autònoma i per especialitat, evitant els desequilibris actuals.
S'ha d'evolucionar cap a una sistema de formació troncal amb uns primers anys comuns per especialitats afins i una especialització posterior. Això permetria major permeabilitat entre especialitats i uns coneixements bàsics comuns més sòlid.
Pel que fa a la formació mèdica continuada, no existeixen actualment elements d'avaluació prou sòlids per oferir una certificació i recertificació que indiqui als professionals que tenen nivells de competència suficients per continuar exercint la medicina com a garantia social de la pràctica mèdica. Un dels principals reptes és veure com avancem en l'acreditació d'activitats d'excel·lència adreçades a les necessitats dels ciutadans i com entrem definitivament en la recertificació periòdica dels professionals.
L'evolució de la nostra societat i de l'exercici de la medicina fan necessària la revisió de l'actual Codi Deontologia, aprovat l'any 1997 i actualitzat l'any 2005. El document presentat pel grup redactor sobre deontologia inclou 20 temes sobre els quals hem considerat que calia reflexionar. Aquests 20 temes es van sotmetre a debat durant 4 mesos a la Intranet del Congrés i els 8 més rellevants es van presentar a Girona per al debat i votació dels delegats.
Entre els temes analitzats pel grup redactor destaquen la generalització de la història clínica informatitzada i la creixent utilització de les TIC i de les xarxes socials, que requereixen una revisió i adequació d'algunes de les normes de l'actual codi referents a la confidencialitat, al dret a la intimitat i al secret professional, a la informació i la comunicació, a la publicitat i a la relació del metge amb els seus malalts.
Per altra banda, s'han revisat temes com l'emissió d'informes i peritatges, sovint motiu de queixes i demandes a la Comissió de Deontologia, l'assistència al final de la vida en un context d'envelliment i cronicitat de la població i l'exercici de la medicina a les institucions, on es fa referència a la figura del metge responsable com a referent del pacient dins d'un equip assistencial.
S'ha tractat el tema de l'atenció al pacient menor, especialment delicat ja que, mentre la llei condiciona el seu dret a decidir i a consentir a l'edat cronològica, l'ètica ho fa en relació a la maduresa intel·lectual, és a dir, a la capacitat de comprendre la situació i les conseqüències de les decisions. El metge ha de vetllar perquè el menor rebi la informació adequada al seu nivell de comprensió i fomentar que participi al màxim en el procés de presa de decisions, en la mesura que li permeti el seu grau de maduresa.
Ens hem fixat també en les relacions entre la medicina pública i privada i en la recerca mèdica sobre la persona i el seu consentiment.
Durant el congrés, el grup redactor va sotmetre a votació 8 temes dels 20 plantejats en el document: La medicina defensiva, qualitat de vida versus quantitat de vida, la història clínica informatitzada, el conflicte d'interessos entre medicina pública i privada, la recerca mèdica sobre la persona, l'exercici de la medicina a les institucions i els límits de la relació professional. El grau d'acord respecte al que plantejava el grup redactor va ser globalment d'entre un 85 i un 90%.
Les Comissions de Deontologia dels 4 col•legis de metges catalans han de presentar al Consell de Col•legis de Metges de Catalunya la proposta d’actualització del Codi de Deontologia perquè iniciï els tràmits de modificació de l’actual codi a partir dels temes plantejats per la comissió redactora i els plantejats en el 3r Congrés de la Professió Mèdica. Per aquest motiu no hi ha disponible encara un document final sobre la proposta d’actualització del Codi de Deontologia.
